dimecres, 7 de juny de 2017

Ressenya de Català: BOOKTRAILERS (Román de Miguel)

Román de Miguel
1r Batx C

La nova literatura catalana


La novel·la que em vaig llegir (Coses que no podrem evitar, Verónica Sánchez-Orpella) em va semblar molt bona obra i, sobre tot, molt propera. El fet que el protagonista sigui un noi que està a la mateixa fase de la vida que nosaltres fa que sigui molt més fàcil empatitzar amb ell i, en molts moments, veure’t a les paraules que estàs llegint fins al punt on et penses que ets ell o que ell és tu. Està escrit de tal manera que el llenguatge que s’usa, tot i que de vegades no sigui acceptat per l’IEC, és el que usem i sentim pel carrer i això et fa submergir-te molt més a la història.
Com a experiència crec que m’ha estat molt útil per moltes raons. La primera és que durant tot el llibre es citen cançons i a spotify la pròpia autora va fer una llista de reproducció amb totes ordenades per ordre d’aparició. La música és un llenguatge universal i moltes d’aquestes cançons les desconeixia i tenen una lírica que incita a la reflexió. La segona va molt més enllà i és purament emocional ja que moltes coses que sent el protagonista les he viscudes a les meves carns i , fins i tot, m’ha ajudat a prendre alguna decisió en l’àmbit emocional veien que li suposava a ell més tard.
La novel·la que més em va cridar l’atenció va ser Un intrús a l’estany de Joan Marcé. Em sembla que pot ser una història interessant ja que uneix dues coses que m’agraden; la ciència i l’acció. Crec que la ciència està poc explotada en el món de la literatura i sempre s’acaba presentant com una cosa molt tècnica o es diuen tantes mentides que deixa de ser ciència i, pel que vaig veure, aquest llibre no sembla que faci això. El tema de l’acció dinamitza molt més el llibre i acaba fent que t’enganxis i que vulguis continuar llegint per saber què passa.

Crec que la literatura catalana actual per fi s’està apropant als lectors i estem evolucionant d’una lectura d’un gran escriptor i erudit cap a tothom qui la pugui entendre a una lectura de lector a lector. Els autors actuals comencen a deixar de fer el que dicta l’IEC i s’adapten a les normes de la comunicació actual (com per exemple el canvi de registre o els anglicismes). Això fa que les generacions que venen tinguin ganes de llegir i gaudir  de la seva llengua utilitzada d’una forma tan bella com és la literatura i sembla que per fi els escriptors que venen ho han entès. Crec que Verónica Sánchez-Orpella n’és un exemple d’aquesta nova literatura ja que, quan escriu, ho fa amb naturalitat i representa també la realitat que és molt fàcil viure en comptes de veure el que llegeixes. Crec que el secret d’aquesta evolució ha estat el canvi dels autors alhora de mirar als lectors. Abans teníem autors que seguien el tòpic modernista de creure’s superiors a la gent i escriure amb un nivell de pedanteria enorme per intentar demostrar mentre que ara s’escriu des de l’amor a la literatura i amb la intenció de que sigui llegida i entesa.

    

Néstor Ovejero Martí

Català

1er BATX C



La novel·la que vaig escollir va ser “L’adéu al mestre” de Guillem Frontera.

Personalment, no vaig gaudir de la lectura per diverses raons: al llarg de la

novel·la, succeeixen en varies ocasions moments de tristesa per part del

protagonista. Això li dona un ambient a la lectura de “depressió”. Però també

s’ha de dir, que és una novel·la que explica la vida d’artistes i aquest tipus de

persones tenen un món interior molt profund i melancòlic. Per això penso que

seria una lectura adequada per un públic mes madur, que no només busqui

l’entreteniment fàcil.

Tot i que no he fruït com m’esperava d’aquesta novel·la, he trobat un missatge

important que vol transmetre en Guillem i que m’ha fet reflexionar.

Portem molt de temps entenent l’art de manera equivocada pensem que es

només una manera fàcil i ràpida de guanyar molts diners. L’art no és només un

comerç, és una manera d’expressar els sentiments lliurement i sense cap tipus

de remordiments.

Desprès de veure totes les exposicions dels boocktrailers dels meus companys,

vaig veure diversos llibres que semblaven interessants. Però el que més em va

cridar l’atenció va ser “La tècnica meravellosa” de Max Besora. Em va

sorprendre perquè semblava divertida amb la secta dels aliens sense cul... I a

sobre és una novel·la d’intriga, de persecucions i aquests factors fan una

novel·la més entretinguts segons els meus criteris personals.



Avui en dia, l'extensió del català a tota la societat topa amb una sèrie

d'obstacles: la majoria dels mitjans de comunicació (canals de televisió,

emissores de ràdio, diaris i revistes, etc.) són en castellà, igual que el cinema i

els videojocs, mentre que la llengua de la ciència i de la tecnologia és,

bàsicament, l'anglès. De tota manera, gràcies a la recuperació del català a

l'educació i a la creació de nous mitjans de comunicació en català com “TV3”,

“Catalunya Ràdio” i nous diaris com per exemple “La vanguardia”, el

coneixement del català ha augmentat considerablement en els diversos àmbits

de la vida social. Altres circumstàncies no polítiques també afecten el futur del

català. L'assignatura pendent es troba al carrer i, sobretot, a les zones urbanes

i entre els joves, en què, a diferència del món oficial, es superior l'ús del

castellà. Una altra assignatura pendent és la normalització del català en àmbits

on és pràcticament inexistent, com ho és en el món de la justícia, en el cinema,

en els videojocs, en els prospectes farmacèutics i en l'etiquetatge de joguines i

productes de consum. Ni tan sols a Catalunya, on ha estat més clar l'esforç

normalitzador. El futur del català dependrà del fet que n'augmenti i se'n coordini

l'oferta per part de governs, empreses i entitats, però, sobretot, del fet que

institucions i persones, vulguin i puguin percebre'l d'una altra manera. Per viure

amb garanties a la llarga, caldrà que la societat en conjunt li atorgui una

consideració que el faci atractiu associant-lo a la modernitat i al progrés social.

En la meva opinió, L’adéu al mestre no crec que ajudi a millorar l’estat de la

literatura catalana. Perquè per lo menys per a un públic més jove, es pot fer

una lectura tediosa perquè es un xic repetitiu i transmet la mateixa idea al llarg

de tota la novel·la. Per a un públic més madur, potser si que seria una gran

escriptor.
ACTIVITAT FINAL DE BOOKTRAILER

Bé doncs, el llibre que m'he llegit és de Llort i es titula "Quan et donen per mort un dia tornès".
He de dir que m'hi ha sorprès molt, ja que no me l'esperava gens així, amb la meva companya vam estar molt indecises en triar però en llegir la simposis d'aquest vam pensar que podria està bé. És un llibre que recull acció, intriga, sentiments i reflexió. En cap moment m'ha costat entendre'l i el llenguatge que s'ha utilitzat m'ha semblat correcte.
Personalment, i ho dic de tot cor, és una de les millors novel·les que he llegit. He tingut aquesta sensació de no voler deixar de llegir o de continuar al més aviat possible per saber que passaria, podíem dia que m'he enganxat. També m'ha fet adonar-me quin son els tipus de llibre que m'agraden, les novel·les negres; n'havia llegit algunes i me n'he adonat que són les que m'hi hauran més. M'ha fet reflexionar, pensar sobre els valors que té un mateix i de les decisions. Sóc una persona que em cosa molt decidir les coses, ja que no m'agrada perdre les oportunitats i pensar en futur, cosa que el protagonista de la història i jo som molt diferents.

De les novel·les que van presentar els meus companys la que em va cridar més la atenció va ser la "La tècnica meravellosa". Crec que el que m'ha ajudat més a decantar-me per aquest ha estat el seu booktràiler, ja que estava molt ben fet. La presentació també em va atrapar i em va incitar a llegir-lo. Aquesta idea que fossin gent de la nostre edat, una estudiant que es pensava que sabia cap on anava, però que la seva vida fa un gir que la canviarà per sempre. És una novel·la que no ser si els fets passen ràpid o lent però la idea m'atrau, ja que em sento identificada.

La literatura catalana d'avui en dia està en un moment de canvi, ja que hi ha molta producció i son mes de entreteniment i els autors s'estan renovant amb les noves generacions que aporten noves idees i punts de vista.

Crec que per part del meu llibre forma part d'aquesta nova generació, ja que la idea del llibre és una idea adolescent que atrau la gent jove i que aquesta situació es podria donar en la realitat. L'autor és un home que la seva primera publicació va ser el 1999 per tant és actual i treballa tant amb nens com amb adults i té diferents idees i punts de vista originals.  



 
Mercè Portabella de Ramon
Xin Ye
1r Batxillerat C



Opinió del llibre que he llegit
 El llibre que vaig llegir s’anomena Simulacions de Vida d’Enric Herce. Em sembla una molt bona novel·la de ciència ficció, amb tema, capacitat evocadora, rica i estimulant. Enric Herce escriu molt bé, i també té una imaginació potent que enriqueix els subtexts en els que arrela aquesta història.


Experiència lectora de la novel·la
 Em sembla que la seva estructura és difícil de comprendre al principi, perquè utilitza una tècnica del punt de vista múltiple, Herce opta per presentar, a cada capítol un arc argumental extens centrat en un personatge que ja no tornarà a ser protagonista central de cap capítol més. És una tècnica que li funciona, fa que la novel·la respiri i permet que la història és desenrotlli. M’agrada com, sovint, explica vides senceres en un sol capítol, fent avançar la trama i ampliant l’escenari al mateix temps. Tot i així a vegades hi han fragments que són molt confusos. El món de Simulacions de Vida és proper al nostre, només una mica més corporativitzat, més hiperconnectat i, en molts sentits, més vulnerable. Simular vides és el que tota literatura intenta fer, i l’Herce aquí demostra que té les eines per a fer-ho.


Quin llibre m’agradaria llegir
 M’agradaria llegir la novel·la L’adéu al mestre del Guillem Frontera perquè m’ha cridat l’atenció el seu contingut. Es tracta d’una parodia de la vida en un campus universitari i trenca tots els estereotips i això em sembla molt interessant. M’agradaria saber com es desenvolupa la història d’aquesta novel·la, ja que està criticant una situació quotidiana, i em sembla molt interessant veure-la des d’un altre punt de vista.


Reflexió 
 Des de mitjan dels anys 90 fins avui, la literatura catalana ha experimentat canvis notables pel que fa a la recepció i la manera d’arribar al públic. Les xarxes socials tenen un paper molt important. El panorama literari s’ha enriquit amb noves veus i amb diversitat de propostes creatives, però també ha perdut referents de generacions anteriors.

Ressenya de Català: BOOKTRAILERS (Jordi Matabosch Montobbio)

Jordi Matabosch Montobbio
1r Batx C



No tinc cap dubte, la novel·la “Un intrús a l’estany”, escrita per Joan Marce González, m’ha canviat totalment la meva idea sobre la literatura actual catalana. Una història fascinant, plena d’aventures, i totalment sens cap dubte, molt original. 
Només el fet de començar a llegir la novel·la, ja em va ser una mica pesat. Però un cop posats, va ser un “no parar constant”. Vaig començar llegint la novel·la aburrit, però poc a poc, Joan Marce va aconseguir que m’introduís, i m’apassiones per no només el drama, sinó de tot alló que succeïa a la història. Al principi de tot, semblava que la història penjes d’un fil (o això és el que pensava, ja que no esperava massa de la literatura catalana), però poc a poc aquest filet prim es va anar convertint en una corda ben gruixuda. A cada final de capítol, l’autor no sé com s’ho feia, però t’acabava deixant amb una intriga enorme per saber tot el que havia de passar, cosa que aconseguia que acabessis llegint el següent capítol, i el següent, i el següent, i etc. A cada capítol podía trobar moments trencadors, és a dir situacions que no t’esperaves per res del món que passèssin, cosa que feia que la història no tingúes una sola pàgina per descansar. Aquestes coses feien que la novel·la no fos una “típica novel·la”, sinó fos una novel·la peculiar, una novel·la especial i això la feia “LA NOVEL·LA”, única. 

Com a experiència personal, puc dir que he aprés sobre la literatura catalana en general, però no sobre el llibre. Que vull dir amb això? La literatura catalana m’ha donat una bona lliçó. M’he adonat de que és molt més bona del que m’esperava, i que hauriem de llegir més escriptors de la nostres terra. Crec que no he sigut l’únic per això, aquesta lliçó huaria de ser per tots, el fet de que els autors del nostre país estiguen tant menysvalorats, només es per culpa nostre. Per altre banda, tornant al llibre de Joan Marce, crec que aquest llibre no m’ha transmés cap missatge de fons, és a dir que no ha canviat la meva opinió sobre cap tema. He disfrutat molt llegint però no m’ha transmés res de nou.

Per altre banda, dels llibres que van presentar els meus companys i companyes, el que em va cridar més l’atenció des de fora va ser “El talent” escrit per Jordi Nopca (actual escriptor del diari ARA). Un llibre d’aventures literàries, optimista, i sensorial, totalment interessant i al abast de tothom. Les referències literàries sobre aquesta obra, van ser el principal motiu que em van motivar a llegir-la, juntament amb l’amor cap a l’art i la literatura que contempla el lecto durant tota l’obra. Així com podría ser qualsevol llibre d’aventures, aquest, amb les aparicions d’Aristòtil, Ramon Lull, i Boris Vian em va cridar als ulls com la que més. 

La literatura es part de una ecologia de mitjans que competeixien entre sí. Aquesta competència pot produïr diàlegs tensos o estimulants, apropacions constants dels efectes produïts per altres mitjans. L’aparició del cinema, de la televisió, i el ordinador, no ha significat com molt crítics apocalíptics han dit, el fi de las novelas, i dels poemes. Gràcies a aquests nous mitjans han aparegut coses com la màquina d’escriure, que ha ajudat moltíssim per tal de que les llengües es mantinguèssin vives. També el terme del blog, que ha esdevingut com a un nou gènere literari, del qual molts autors se n’aprofiten per a completar una part de la seva obra narrativa. Crec aquests avanços tecnològics ens els em de mirar de manera positiva, és a dir, en contes de criticar-los, mirar-los com un avantatge. Una cosa que no ens queda tant lluny son els nous lectors digitals que faràn tot això molt més fàcil, i ens tranformaran la nostre manera de veure i entendre la literatura. D’aquí poc, no serà tant estrany estar llegint una novela en un lector digital i trobar-nos un enllaç a un vídeo de YouTube o un apunt a la Wikipedia. Crec que la literatura està evolucionant al mateix temps que la societat, i quan parlo de la literatura també em refereixo a la del nostre país, la literatura catalana. Per anar acabant crec que la meva novela és un exemple clar de la literatura del sexle XXI, i no del segle XX. I Finalment crec  que els autors catalans com Joan Marce han de seguir publicant senser rendir-se, perquè si aquí hi ha algun culpable, som nosaltres, perquè ells escriuen, però nosaltres no llegim it també perquè no em de deixar que menysvalorin la nostre llengua, el català. 


 




dimarts, 6 de juny de 2017

Si quan et donen per mort, i un dia tornes; Iago Lacambra 1er Batx. B

Opinió sobre el Book Trailer

El llibre “Si quan et donen per mort, i un dia tornes”, encara que sincerament al principi el nom  em va costar de recordar el títol, però igualment l’ historia em va captivar des de un inici, ja que l’ historia no era la típica historia convencional que llegiria en una escola cosa que em va motivar a llegir-lo. L’ historia em va agradar ja des de l’ inici perquè una historia d’ un  noi que marxa de casa únicament per anar als Sant Fermin, mentre esta barallat amb els seus pares i que pesen els anys acaba havent estat a la presó, haver sigut mula, haver matat algú; no se em va agradar de llegir, comparat amb el que acostumo a llegir, jo ha sigut un canvi agradable per variar. La meva opinió sobre el llibre és clara, el recomanaria cent per cent, a de més a mi m’ agraden molt les histories fosques, més ven dit distòpiques en certa manera, ja que els inicis entre cometes semblava que tot li aniria bé però al final acaba sent un grandíssim desastre per la vida del noi. Dins de la meva biblioteca acostumen a entrar més llibres de política i filosofia, així que com ja he dit ha sigut un canvi refrescant en lo que correspon a les meves lectures tan especifiques, feia tan que no llegia una novel·la que ja no m’ en recordava lo bé que sentia acabar una novel·la i sentir com l’ historia és dins del teu cap donant voltes pensat en el que podria haver sigut. De totes les novel·les que s’ han recomanat al llarg de les exposicions, jo diria que la historia que jo voldria llegir-me, per que m’ ha agradat la temàtica és “Licantropia”, ja que les histories en les qual apareixen besties sobrenaturals sempre m’han agradat moltíssim, sobre tot les que tenen a veure amb llegendes dins de la mateixa historia, a de més ha ser sincer el Book Trailer del Guillem em va donar més ganes de llegir el llibre, per què em va agradar com me’l presentava. Des de el meu punt de vista la literatura catalana esta en augment, des de el meu humil punt de vista per dues raons; la primera és, que al haver estat tant anys la llengua  reprimida i amb l’ independència agafant tanta força, més escriptors de les nostres terres voldran escriure en català per així fer veure que el català també és una llengua important dins de la literatura mundial, però serà un català que no tindrà por a obrir-se al món i que si ho necessita l’ autor farà servir paraules d’altres llengües per poder seguir creant el seu estimat art, que en aquest cas és la literatura català; i la segona és que és una llengua literària a la que encara no li han deixat experimentar lo suficient amb ella mateixa i per això sortiran escriptors com Lluís Llort sense por a fer novel·la negra, i demostrar que amb el català podem fer el que vulguem i que el català no té por a omplir-se les fulles de sang per construir una bona historia. Hi a la pregunta que sobre si lluís llort forma part d’ aquesta generació d’ escriptors que faran gran la llengua catalana, jo responc que sí, i que si tots els escriptor creant tant bones obres, com la seva que he llegit i deixan a la llengua ser lliure, en uns anys ens veig al cabdal de la literatura mundial.   
Resultat d'imatges de si quan et donen per mort un dia tornes        Resultat d'imatges de licantropia carles teres

         
ESCRIT 3ER TRIMESTRE: REFLEXIÓ

El llibre que jo vaig analitzar i llegir és: "La Pell Freda" de l’Albert Sanchez Pinyol. Es tracta d'un llibre de fàcil i interessant lectura, amb un grau molt alt d'intriga, aventura, alguns moments d'incertesa i amb un final original, però totalment imprevisible. Al principi se’m va fer una mica estrany ja que no m’esperava trobar-me amb monstres i això hem va descol·locar. He compartit la por del protagonista i l’odi cap als  monstres, fins al punt que m’he sentit lligat, atrapat  per la història. És un llibre el qual t’enganxes molt ràpid, ja que la novel·la t’introdueix intriga, ademés de ser una història fàcil de comprendre i en la que  pots sentir identificat per alguna de les famoses frases citades. Com per exemple: “Tots els ulls miren, pocs observen, molts pocs hi veuen”.
La meva experiència lectora amb aquesta novel·la s’ha incrementat, ja que és un autor que no havia llegit abans i m’ha agradat força. Aquesta novel·la es pot interpretar de moltes maneres depenent de com ho vegi cada lector. En  el meu cas, em mostra la frontera que hem interposat amb les coses: la pell de monstres que ens creix dins nostre i és fa freda per no fer-nos massa sensibles a la realitat i que la societat ens faci mal.
Podem interpretar la novel·la a partir del tema que s'hi amaga a darrere. La podem  veure com una mena de metàfora, que queda representada en la guerra entre els citauca i en Bitís i el protagonista. Intenten uns conquerir-la i d'altres defensar-la, sense tenir en compte la supervivència de les seves pròpies vides, per unes terres que no son de ningú, i que estan perdudes en el món.
Crec que el final representa un punt de vista del món totalment pessimista de l'autor, ja que ens mostra una evolució de l'home, de l'optimisme del protagonista per parlar amb els citauca cap a la pell freda de Caffo que només vol defensar-se d'ells. Em va sorprendre molt.
Una de les novel·les que es van exposar a classe i m’agradaria llegir és la de Vulcano de Max Besora, perquè el que em va transmetre el “booktrailer” va ser un sentiment d’intriga i de ganes de descobrir de la historia que l’envolta a aquest llibre. Per el simple fet de quedar-te sol en una illa on només hi habiten el protagonista i un gos, i el que més proper a la vida que tens són els boscos i un volcà que pot erupcionar en qualsevol moment, i destruir el que queda de ciutat. És una trama que m’ha atrau molt i que pot ser interessant.
La literatura catalana està fent un salt generacional en aquest mateix moment, el sistema literari està format per generacions, grups, i tendències de l’actualitat,  la recerca d'un llenguatge i estil d'expressió modernista el qual als lectors actuals en comparació  amb els d’abans els hi agrada més, també  la gran  tensió que hi ha hagut sempre entre tradició i modernitat ja que alguns autors s’han afiliat a crear les seves obres a partir de referències del passat, en canvi altres moguts per la modernitat han volgut  posar-li un punt modernista a les seves novel·les. A demés d’això penso que la literatura catalana ha començat a fer aquest canvi a partir de la mort del franquisme, ja que en aquella època el català estava restringit, quan va acabar aquella època el català va donar un salt  com a la llengua com a la literatura fins avui.
Personalment penso que “La Pell Freda” és una gran obra de literatura catalana dels últims anys i que potser amb el pas del temps serà recordada amb d'altres grans obres com el Tirant ja que és una novel·la modernista la qual té intriga, aventura, a demés d’una trama que et porta a no deixar el llibre ni per un segon llegint i reflexionant a la vegada.

Descripció: Resultado de imagen de pell fredaDescripció: Resultado de imagen de vulcano libro

                                                                                                         

                                                                                                       Sergio Barrera 1r Batx B